Abans era una MotoGP amb potència pura. Però irregular. Era la moto dotada amb més motor del campionat però el descuidar la rereguarda en ocasions a l’hora de competir el feien ser de vegades una moto una mica inestable i de vegades perdia la traçada quan es tractava de canviar de direcció i anar cap enrere. Ara, ja és una moto que llueix fiabilitat. Sap quan accelerar per sobrepassar un contrincant i quan frenar i en quin moment canviar la direcció quan es tracta d’evitar un avançament del rival. Es regula millor que mai i no perd la traçada una sola vegada quan es tracta de retrocedir. I, per suposat, conserva aquesta potència en plena recta per superar els contrincants. És el millor atacant però també defensant la seva posició. Joan Maynau s’ha convertit en una de les millors motos a la graella de laterals esquerres. I amb 23 anys, encara pot continuar evolucionant.
“Ofensivament les coses sempre han estat més fàcils per mi però l’aspecte defensiu sempre ha estat la meva assignatura pendent i aquí he millorat molt”, reconeix el futbolista de Tossa de Mar, que analitzant la seva progressió detalla quins són els punts del seu pilotatge que ha millorat. “Em faltava més intensitat a l’hora de defensar, estar més concentrat i més atent i comunicar-me més amb els companys, així que podia cometre dues o tres errades defensives greus per partit. També he après a seleccionar millor quan incorporar-me l’atac i quan no. Hi ha vegades que m’aniria cap a dalt com un boig però, com diu el míster, el primer és defensar. Ell m’ha ajudat molt a millorar defensivament”, assegura Maynau, ara mateix titular habitual al lateral esquerre del Llagos, tot i que es perdrà el partit de diumenge a casa contra l’Orihuela (12:00) per acumulació de targetes.
Com tot bon pilot, Maynau ha minimitzat al màxim aquelles errades que el podien fer caure de la moto i ja perdre l’estela del rival, sobretot quan es tractava de defensar. “La maduresa fa molt. Ja tinc 23 anys i molt de futbol al darrere i l’experiència ha fet que ara domini millor situacions que abans no controlava tant”, confessa el defensa, que compleix la seva cinquena temporada al club de la Costa Brava. El lateral esquerre es va enfundar l’elàstica blau-i-vermella per primer cop la temporada 15/16, contribuint a l’ascens del filialasso a Primera Catalana. La següent va començar a compaginar filial i primer equip i a la 17/18 ja es va convertir, a tots els efectes, en jugador del sènior A. Malgrat que Maynau -que acumula 56 partits ja a Segona B-, hagi guanyat en experiència, no ha deixat mai d’escoltar tots aquells amb més edat. I deixar-se portar pels consells dels més veterans ha estat indispensable.
“Els jugadors més veterans, tant els que porten més temps al club com els que han arribat aquest any, m’han servit com a referència i m’han donat bons consells. La gent del mig del camp com en David (García) i en Santi (Magallán) em diuen que sàpiga escollir quan pujar i que estigui a sobre del rival i això m’ha ajudat molt. Però també m’ha servit molt tot el que m’ha ensenyat l’Aimar, ja que compartim demarcació”, subratlla el jugador tossenc, que té en una llegenda viva del Llagos com Aimar el seu model de referència per aprendre l’ofici de lateral, per aprendre els secrets que abans desconeixia. On Joan Maynau no hi té gairebé ja res a aprendre, simplement perquè ho porta dins, és en els avançaments. Continua sent aquella moto que supera a tots a les rectes, amb un canvi de ritme que ningú pot seguir quan arrenca. La diferència és que ara sap administrar millor aquesta potència.
“M’encanta atacar, sóc un jugador vertical i potent i el jugar de lateral em dona la opció de fer-ho des de més enrere perquè tinc més espais i quan veig la oportunitat d’atacar no ho dubto. Considero que superar en carrera els extrems rivals és fàcil però una vegada l’avances i et trobes amb el lateral costa més, així que has de buscar companys per recolzar-te”, explica Maynau. Quan la MotoGP del Llagos arrenca i accelera en una llarga recta ningú el pot frenar. Però quan venen corbes, quan es creua en el seu camí un bon lateral, demostra que es una moto amb prestacions també per prendre la posició al contrincant. No en va, la seva estatura, 1,82 m., i la seva envergadura li atorguen una cilindrada que el fa molt fort en el cos a cos. Una fortalesa física que el fa partir amb avantatge també en situacions defensives com tancar les centrades que van al segon pal. “Tracto d’aprofitar la meva envergadura al màxim i gràcies a aquesta també puc guanyar disputes”, admet el lateral.
Com si la zona de fans d’un pilot rugís en un circuit quan el seu ídol accelera, els almogàvers vibren quan Maynau arrenca la moto. Crits com “Som-hi Joan” ressonen per tot el Municipal quan el lateral exhibeix tota la seva potència en una projecció ofensiva. “Els almogàvers han donat aquest any un pas endavant, són el jugador número 12 i estem molt contents amb ells, ells fan que traguem energia per seguir movent les cames quan estem cansats. Volem que continuïn i així i que en vinguin més”, destaca la MotoGP del Llagos, que espera que el Llagos torni a veure la bandera de quadrats i canti victòria de nou.
“La dinàmica de resultats que portem no és positiva però esperem que el bon partit contra l’Hércules, on vam tornar a ser un equip sacrificat i solidari, ens impulsi de nou. Sabem que l’Orihuela és un rival molt necessitat i que ens espera un partit molt complicat però hem d’intentar guanyar. Hem de tractar de portar el partit al nostre terreny amb el joc directe i els atacs per bandes”, destaca Joan Maynau, una MotoGP a la que li sobrava potència però li faltava fiabilitat per ser una de les més competitives motos de la graella. Ara, ja la té.