Acudia el Llagostera a un escenari del tot imponent, un d’aquells que infon tan respecte com motivació, un d’aquells que inviten a fer coses grans: Castelló, Castàlia i els orelluts. Un equip, un estadi i una afició de Primera. L’equip castellonenc no està ara mateix a Primera, però en conserva l’essència. I, el Llagos, va estar de Primera: quina personalitat, quina solidaritat i quina solidesa va exhibir davant de més de 12.000 persones un conjunt llagosterenc que va tenir grans opcions de guanyar. El Llagostera té el pressupost més humil de Segona B, recursos il·limitats i s’ha de privar de tot luxe. Però on no té límit ni es priva de res és a l’hora de competir. L’equip llagosterenc, d’aquells que porta dins això de fer-se gran com més gran és el repte, es va comportar com un equip de Primera.
El Llagos es va guanyar amb un partit esplèndid el respecte del públic de Castàlia, que murmurava cada cop que l’equip llagosterenc sortia a la contra. Des del principi, l’afició blanc-i-negra va saber que seria difícil, no només, batre el conjunt de la Costa Brava, si no mantenir la condició d’invicte contra els nois d’Oriol Alsina. I és que el Llagostera, lluny d’encongir-se davant l’ambient i la qualitat i l’empenta del Castelló, es va desplegar amb elegància i valentia en atac quan podia fer-ho. No va assaborir el gol, però el va ensumar en diverses ocasions. Sobretot, a una primera part molt completa. A la segona, el Castelló va donar un pas més i al Llagos, després de lluir-se al primer temps, al segon va haver de patir més. Un art que els d’Oriol Alsina dominen com ningú.
El tècnic d’Arenys de Mar va sortir amb Marcos a la porteria; Diego i Noel com a parella de centrals, Maynau com a lateral esquerre, Dalmau com a lateral dret; David García i Santi Magallán al doble pivot, Nahuel i Cortés per bandes i Kuku a dalt amb Gil Muntadas per darrere. Per primer cop aquesta temporada, el Llagostera jugava amb un onze titular sense Sascha, que fins ara havia disputat tots els partits. Però, com sempre que entra un jugador per un altre, aquest que entra respon. Kuku, un jugador letal a l’espai però amb habilitat també per baixar pilotes, va assumir perfectament el rol de jugar d’esquenes i descarregar i pentinar boles. Aquests és un dels secrets del Llagos, on tots els jugadors són igual d’importants. Juguin més o menys minuts.
Un altre dels secrets és la meticulosa preparació dels partits. L’analista de rivals del Llagostera, Cristo Avilés, esmicola detall a detall l’adversari i a partir d’aquí el cos tècnic que encapçala Oriol Alsina prepara també el partit sense deixar res a l’atzar. El Castelló és un equip amb gran domini de la possessió de l’esfèrica que estira molt els seus laterals a l’hora d’atacar deixant els extrems dins per crear superioritat i amb un davanter, Cubillas, que fixa molt bé els centrals. El Llagos, replegat i ben junt, va minimitzar les ocasions del conjunt orellut, impedint que els d’Óscar Cano treguessin centrades clares. Però, en cas de que això passés, ja estaven Diego i Noel per rebutjar. Imperial la parella de centrals, que va formar una verdadera paret. Cubillas i Jorge, amb dos xuts des de la frontal aturats per Marcos, van tenir les més clares pels valencians en aquest primer temps.
I al davant, col·lecció d’ocasions clares del Llagostera, que sortia molt bé en transició. Primer Campos va parar un un contra un de Cortés, després, Kuku, a pentinada de David García després d’un servei de banda, va controlar molt bé però va xutar desviat a l’àrea petita. Aquestes van ser les més perilloses però Campos un altre cop li va parar una rematada a Kuku i també va topar amb el porter del Castelló en un mà a mà escorat Gil Muntadas. Tot Castàlia va corejar durant uns instants el nom de Campos. Significatiu.
El segon temps va portar una dinàmica similar, amb un Castelló prenent el control de la pilota i un Llagos més replegat. Tanmateix, l’equip blanc-i-negre va fer recular més el Llagostera, amb menys presència en camp contrari durant aquesta segona meitat però no renunciant pas a l’atac. Es continuava fent el silenci a Castàlia o irrompien els murmuris cada vegada que Nahuel o Kuku arrencaven. El Castelló va estar més a prop de l’àrea del Llagos i va tenir alguna oportunitat clara tot i que sense arribar a assetjar els d’Oriol Alsina, molt ben situats sobre el terreny de joc i uns patidors nats quan toca. Una cosa que va fer molt bé el Castelló durant el matx és controlar el partit de tal manera que no va concedir quasi ocasions a pilota aturada al Llagos, que fins ben entrada la segona part no va gaudir del primer i únic córner durant el matx. Com a homes de refresc van entrar Pasquina -relleu de Kuku-, cabdal en el treball sense pilota perquè els d’Óscar Cano no tinguessin una sortida còmoda i Pol Gómez i Yeray -substituts de Cortés i Nahuel respectivament-, que van aportar fortalesa al mig del camp.
Bon punt per donala benvinguda a una setmana del tot frenètica. Dimecres rebem el Prat en busca de la primera final de la Copa Catalunya de la nostra història (20:00) mentre diumenge ve el València Mestalla al Municipal (12:00). L’avantatge: que tots dos partits els juguem davant dels almogàvers, que han de ser del tot decisius per sortir victoriosos d’aquesta setmana tan exigent. Som el Llagostera i això d’afrontar reptes així ens va, sobretot si és amb la nostra gent al darrere.
FOTO 1: Dalmau salva una pilota. Ho va donar tot igual que els seus companys
FOTO 2: Gil Muntadas va dirigir moltes transicions amb la seva classe habitual
FOTO 3: Pasquina, treball impagable en la pressió