Llueix cada dia més fort el Llagos, que va sortir reforçat de Badalona. S’adapten els d’Oriol Alsina a tot i a tots. Recent abandonada la quarantena, podia el Llagostera baixar després de jugar amb només tres dies de descans enmig. Acostumat a ser fins ara amfitrió, podia l’equip blau-i-vermell enyorar el Municipal i acusar ser foraster. Dominat pel Badalona al primer temps, i tenint en compte els anteriors condicionats, podia resignar-se a continuar ser el governat a la segona. Però a base de competitivitat i futbol, el Llagostera va desterrar totes les hipòtesis més pessimistes per arrencar un 0-0 de Badalona i marxar tan feliç. Al contrari que dimecres contra l’Hospitalet, van anar els del Gironès creixent fins arribar a veure de prop el triomf amb clares oportunitats. Va faltar l’última estirada però el procés de creixement segueix endavant. Tres empats en tres partits. Empats que de ben segur aviat seran victòries.
El Badalona, versàtil com el Llagostera, tenia un ventall d’opcions de joc per escollir i va optar per mesclar les combinacions amb el joc directe a la primera part, recepta amb què els de Manolo González van degustar força la pilota, però sense arribar a assaborir moltes ocasions. Tocava resistir al primer temps i el Llagos ho va fer, prenent la paraula a un segon temps en què els papers de dominat i dominador van canviar. El partit i les característiques del rival demanaven introduir un perfil de jugadors diferent i l’esquadra de la Costa Brava, que atresora qualitat i varietat en quantitat, va fer els canvis oportuns per, junt amb les correccions del descans, alliberar-se de la pressió en camp contrari del Badalona i enfilar el camí cap a porteria. Instantània rèplica la que va tenir un equip que també sap reaccionar quan la situació ho requereix.
Amb aquesta plantilla, on abunda la competència, i el calendari tan exigent que ve per davant es fa molt difícil recitar un onze tipus del Llagostera, que va introduir canvis respecte l’alineació d’inici de l’Hospi amb l’entrada d’Aimar, Genar i Dieste. Així, els titulars van ser Marcos en porteria; Diego i Julen a l’eix de la defensa, amb Aimar de lateral dret i Genar de lateral esquerre; David García i Magallán al doble pivot amb Cortés i Guiu per bandes i Sascha i Gil a dalt. Assentat sobre el seu sistema de tres centrals i sense davanter referència, el Badalona va voler edificar la victòria sobre la pilota i el seu futbol de memòria. Els escapulats van fer de l’esfèrica cada cop més la seva propietat, no sense abans que el Llagostera deixés la seva empremta, com no d’estratègia, amb una rematada desviada de Gil en una falta lateral.
Sortia el Badalona jugant amb els seus tres centrals, intentant fer arribar la pilota al seu carriler dret, Joel Toledo. Els de Manolo González van projectar moltes ofensives sobre aquesta banda dreta. Si no era des dels tres centrals, intentaven filtrar per obrir de seguida al costat i treure centrades. Per fora tenien les coses molt clares els badalonins, però també per dins, sense un punta pur per intentar despistar els centrals i amb l’aparició entre línies de Néstor i Galindo. El joc dels escapulats era acadèmic a la par que profund però sense trobar l’última passada. En un solvent exercici de resistència, el Llagos va interceptar totes les centrades i darreres passades evitant les connexions amb els rematadors. Malgrat no trobar l’escletxa per marcar, el Badalona vivia tranquil al darrere. La pressió post-pèrdua i en camp contrari dels de Manolo González quan el Llagostera intentava sortir jugant era molt eficient i obligava els blau-i-vermells a treure’s la bola de sobre sense poder muntar contraatacs. Dieste, en una rematada debilitada pel toc d’un defensa, va disposar de l’únic tir entre pals del conjunt llagosterenc al primer temps.
El matx va arribar a la pausa i el Llagos va actuar des de la banqueta. Dubasin va entrar David García per intentar obrir el camp -passant Cortés al doble pivot-, i Sascha va ingressar per Dieste. La fatiga va anar apareixent al Badalona, que ja no podia pressionar amb tanta frescor i constància com a la primera meitat. Amb tot, en aquesta exigent cursa, el Llagostera es va posar a l’alçada dels escapulats fins avançar-los. Si a la primera part el costat esquerre de l’equip de la Costa Brava va ser el que més va patir, a la segona aquesta banda esquerra es va rebel·lar i va portar de corcoll els de Manolo González entre les internades de Duba i les projeccions de Genar, qui ja s’havia animat al primer temps. Gil també va començar a entrar més en joc i Guiu desbordava el seu par cada cop que l’agafava. El gol li va estar a punt de somriure al Llagostera en una rematada alta de Magallán, que va arribar molt bé de segona línia en un rebuig. Igual que al Badalona al primer temps, l’última passada no va acompanyar al conjunt llagosterenc per generar més ocasions. En l’últim canvi dels d’Alsina, Manchón va entrar per Magallán al minut 72.
Punt de molt valor i a preparar-nos ja pel següent envit: l’UCAM Murcia a casa dimecres en les semifinals de la Copa Federació (17:30). Arribem convençuts i forts però no tindrem els almogàvers al nostre costat. Però com aquests últims dies, els sentirem des de la distància per continuar engreixant la història inversemblant del Llagos i irrompre a la final d’aquesta competició per primera vegada.