Commovedor debut del filialasso. Com van jugar a futbol els de Mario Fernández, com van competir, i, sobretot, com es van sacrificar els últims vint minuts amb nou jugadors oposant una resistència ferotge a l’allau de futbol i empenta del Vic. Com al primer minut un llagosterenc com Maru va marcar el primer gol del filial a la Lliga amb la jugada fetitxe del Llagostera: l’estratègia. I com Youssef va deixar bocabadats a tots amb una jugada inversemblant creuant mig camp. Tothom veia rivals, menys el davanter, que només veia la porteria. I, tot plegat, contra un dels que ha de regnar a la categoria per ocupar el tro de l’ascens. Descomunal.
En una categoria on hi haurà una baralla tremenda per quedar entre els quatre primers i no patir s’haurà de tenir caràcter. I vaja si el Llagos B el té. No li va importar que el Vic igualés 10 minuts després el gol de Maru, només va pensar en anar a un segon que va arribar al minut 34 amb l’obra d’art del punta marroquí. Semblava que tot estava mig fet amb el gol en pròpia dels osonencs al minut 64, però les expulsions de Toribio al minut 68 i de David López al 77 van sotmetre els de Mario Fernández a una agonia que es va accentuar amb la diana del Vic a falta de set minuts pel final. Aguantant a un temps descompte etern, el Llagos B va cantar un tros de primera victòria.
Mario va sortir amb un onze amb Faus a la porteria; una línia defensiva amb Puig i Llubera com a parella de centrals, amb Lolo Monty de lateral dret i Iker de lateral esquerre; un mig del camp amb Maru i Badr al doble pivot amb Boris i Youssef per bandes i Toribio a la mitjapunta, i Rafa Monty com a davanter. Una alineació inicial plagada de joves vailets sense temor a tot un Vic replet de jugadors contrastats que va fer oposició al futbol vistós dels d’Albert Cámara amb un ordre tàctic excels. La pressió asfixiant en camp contrari dels de Mario Fernández va tenir efecte. Una pla reforçat per un gol fugaç. Quina millor manera de començar la temporada que amb una diana d’estratègia i amb autoria d’un llagosterenc com Maru.
El Vic, tirant de la seva qualitat, va igualar deu minuts després amb un gol de vaselina de Peque. Si la rèplica va arribar amb una bella acció, la contrarrèplica va ser amb una diana meravellosa, esplèndida, brutal: Youssef va rebre d’esquenes en camp dels osonencs a prop de la divisòria i va esquivar tot rival que es va trobar pel pas i donar a la jugada el final merescut. Els de Cámara van tenir alguna situació per igualar fins el descans però el Llagostera desprenia una sensació de perill imminent en cada jugada.
La constància d’un filialasso que continuava ordenat, intens i amb espurna en les transicions ofensives va seguir contenint tot el potencial ofensiu del Vic a la segona part. És més, el conjunt blau-i-vermell va donar un altre pas cap al triomf amb un autogol dels visitants derivat d’una centrada lateral al minut 64. Semblava que, com a mínim mirant el marcador, el filialasso ja es podia veure a prop de la victòria, però l’expulsió per doble groga de Toribio al minunt 68 i la de David López al 77 per vermella directa va condemnar els de Mario al patiment.
A pesar de quedar-se amb nou futbolistes, el Llagostera B es va mantenir replegat en bloc mig sense caure en l’errada fàcil de tancar-se a l’àrea. Va ser només als darrers minuts quan el Vic va empènyer l’esquadra de la Costa Brava cap enrere carregant l’àrea de rematadors i amb un bombardeig de pilotes llargues. Al minut 83, un tir ras de mitjà distància d’Urri va prolongar l’agonia d’un filialasso que va recórrer a l’essència del Llagostera i va resistir malgrat les adversitats.
L’entrada de Dídac, Aitor, Bañuls, Horty i David López a la segona part van ajudar l’equip a mantenir l’ordre i la frescor. Albert Genís la va tenir de cap a l’afegit però els tres punts no es van moure de Llagostera. A pesar de jugar contra un dels grans de la categoria i acabar amb nou. Així se les gasta aquest filialasso.