Viu en un estat constant d’èxtasi amb el futbol constant, el seu món, el seu què, la seva raó de ser. Quan no parla amb ell l’escolta a través d’Oriol Alsina. O el transmet als jugadors. O el descobreix a través dels llibres que devora. Està en contacte permanent amb ell. Tot el dia. L’estudia, hi experimenta, buceja a les seves entranyes. És el Municipal de Llagostera el laboratori on experimenta i casa seva el claustre on l’estudia a fons. Sigui a un lloc o l’altre queda absort. Quan s’hi entromet la pilota no existeix res més per a ell que el futbol. “Quan no entreno al camp faig formació a casa: llegeixo articles i llibres i miro partits d’entrenadors que m’interessen de qualsevol categoria. Dedico al futbol unes 10 hores diàries els set dies de la setmana. No descanso cap dia perquè és una passió”, explica el tercer entrenador del Llagos, Gerard Garrido, un caçador del més minuciós de detall. Per petit que sigui, per desapercebut que pugui passar. Un científic del futbol de només 28 anys.
Viuria ara Garrido, exjugador de Palamós, Guíxols i Palafrugell que va arribar a jugar a Primera Catalana, la seva plenitud com a jugador, menester desterrat des de fa un lustre, quan, amb només 23, va saber que la seva vocació era una altra, la de conèixer el futbol de veritat, descobrir-lo, deixar d’obeir la pissarra per agafar-la. La seva posició -pivot, cor i cap de tot equip-, ja delatava quina relació acabaria tenint amb la pilota. Va fer cas a aquella crida mística del futbol i avui l’esport rei el recompensa com a tècnic de tot un equip de Segona B amb 28 anys, edat en què la majoria estan jugant. Gerard Garrido és, però, un avançat a la seva edat. I, més que una promesa de les banquetes, ja és una realitat. Necessitava Oriol Alsina aquells primers dies de setembre del 2019 un ajudant a la seva banqueta i no va dubtar per escollir aquell jove però talentós i entusiasta noi, que ja havia acumulat prou experiència com a entrenador a totes les categories del futbol base del Palamós i com a segon tècnic a l’Ordino de la Primera Divisió d’Andorra i La Jonquera i que en aquell moment dirigia el juvenil B del Llagos. “Em va donar molt respecte entrar a un equip ja professional i que l’Oriol em donés tanta responsabilitat. La vaig acceptar posant-hi tot el meu treball i humilitat i estic molt content amb tot aquest temps que porto amb la plantilla. Els jugadors han acceptat el que he volgut treballar amb ells i el cos tècnic m’ha acollit molt bé”, confessa Garrido, el segon més jove de l’staff d’entrenadors del conjunt llagosterenc, només per darrere de Guillem Ferrer, amb 26 anys, i més jove que alguns futbolistes.
“Amb la meva edat costa molt més que t’arribin oportunitats per entrenar com la que estic gaudint, estar en un vestidor de Segona B amb 28 anys és un gran avantatge professional que m’ajudarà molt de cara al futur. Estic molt agraït a l’Oriol per la seva confiança”, destaca el tècnic de Palamós, on hi va jugar el Llagostera com a local els dos anys que va ser un sorprenent inquilí més a Segona A, més un a Segona B. Va ser allà on l’equip blau-i-vermell va començar a captivar Garrido. “Seguia l’equip sobretot des de l’etapa de Segona A. En aquella època, el meu millor amic, David Cano, jugava al Llagostera i, tot i que gràcies a ell ja coneixia la idiosincràsia del club, em continuava preguntat com era possible que el club hagués pujat tantes categories. Però un cop hi estàs dins, quan veus l’exigència del míster i la unió del grup, ho entens tot”, argumenta el tercer tècnic del Llagos, un alumne avantatjat que ja fa de mestre però que continua àvid per aprendre. No cessa Garrido d’absorbir coneixements.
“De l’Oriol he après molt tant en l’aspecte emocional com futbolístic. En l’aspecte emocional és increïble el seu desig de ser competitiu i de mantenir els jugadors dins del partit tot i que puguin tenir un dia dolent. Té tots els futbolistes endollats i així aconsegueix una competència molt sana i mantenir el grup unit. I en l’aspecte futbolístic he après moltíssim amb l’estratègia. En treballa tots els detalls i té moltes jugades preparades. Però he de dir que he après molt de tots els integrants del cos tècnic i que cada dia és un aprenentatge constant”, destaca Gerard Garrido, que com a científic que experimenta també amb l’abundant banc de proves de l’estratègia, sap explicar com és possible que els jugadors emmagatzemin informació com ordinadors. “Tenim moltíssimes jugades treballades entre córners, faltes i serveis de banda. Però el jugador no ha de memoritzar totes les accions per a un partit, ja que només n’utilitzem un ventall cada jornada segons la forma de defensar i les debilitats del rival”, assegura el tècnic palamosí. Saben els rivals del perill imminent que plana sobre el camp cada vegada que el Llagos bota una acció a pilota aturada, però segueixen els d’Alsina marcant gols com més els hi agrada.
“Cada acció té les seves variants i, a part, el míster sempre té un parell de sorpreses preparades per a cada partit”, aclareix Gerard Garrido, un fanàtic de l’estudi dels rivals que descobreix les virtuts de l’adversari i en desemmascara els defectes a partir de les escrupoloses anàlisi de Cristo Avilés junt a Alsina i Álvarez, però també un dels confeccionadors del fi estil que també pot vestir aquest curs el Llagostera. “A part del joc directe de sempre, l’equip aquesta temporada també pot apostar per una idea més associativa. Al final l’estil te’l determina moltes vegades el tipus de jugadors que tens i quan ajuntes futbolistes com, per exemple, Cortés, Magallán, Gil i Manchón pots tenir la possessió i tocar. En l’últim partit el Badalona ens va fer patir a la primera part amb la pilota i a la segona els hi vam poder treure ajuntant aquest perfil de jugadors. Ara som més imprevisibles”, explica Garrido.
Influent en el col.lectiu però també en l’aspecte individual, el científic del Llagos també ha estat clau en l’èxit de l’experiment de Sergio Cortés al pivot. El mateix futbolista, convertit de bala a timó, ho va assenyalar: “Intento sempre aportar coses perquè els jugadors es trobin còmodes i sàpiguen solventar les diferents situacions que se li plantegen en un partit”, afirma, amb modèstia, Garrido, un científic del futbol que l’estudia amb emoció, amb devoció, amb passió.