Per història, i no només per dimensions, el Rico Pérez és un camp colossal. Per tant, el repte de competir-hi era gran. I el Llagostera es va fer gegant per arrencar un punt majúscul. Encara que la va poder fer més grossa: l’àrbitre va apreciar fora de joc en el gol de Nahuel al minut 90 i no va poder pujar al marcador. Però humans som tots i, per suposat, els col.legiats també. A pesar del que va poder ser, la realitat és que el Llagos no li va agafar vertigen a la immensitat del Rico Pérez i l’entitat del rival. Al contrari, s’ho va prendre amb valentia. No perquè l’equip llagosterenc hagi convertit això de recórrer camps com aquest en rutina deixa de ser esfereïdor que un equip d’un poble de 8.000 habitants s’enfronti a un conjunt d’una ciutat amb més de 300.000. I més encara que pugui competir de tu a tu. Però el Llagos té també la difícil costum de reduir al camp tota diferència. Recobrem les bones sensacions i la salvació està una mica més a prop.
Mès mèrit té l’empat si es té en compte que el conjunt blau-i-vermell va fer d’aquest gran repte un repte encara més desafiant: pressionant a dalt. La immensitat del Rico Pérez invitava a replegar per reduir al màxim tots aquests metres, però el Llagos, apujant l’exigència d’aquesta missió, va llançar-se a defensar l’Hércules en camp contrari. Sense dubtar-ho. Amb gosadia, convicció, determinació. L’equip es va multiplicar a base de solidaritat, ordre i sacrifici per abarcar la gran extensió de terreny del feu alacantí i va executar el pla amb un absolut èxit, aguantant l’exigència física. La pissarra d’Alsina i Garrido, però també les mans d’Edu Bardera i els meticulosos plans de preparació física de Jordi Mir. I, per suposat, la feina essencial de tota la resta de cos tècnic.
El Llagostera va sortir amb Marcos en porteria; Lucas i Diego com a parella de centrals amb Maynau de lateral esquerre i Aimar de lateral dret; Magallán i David García al doble pivot amb Cortés i Nahuel per bandes i Dieste a dalt amb Gil enganxant. Cimentant-se en la seva gran plantilla i impulsat també pel canvi d’entrenador –Antonio Moreno havia rellevat aquesta setmana Vicente Mir-, i una afició entregada al seu equip, l’Hércules va assumir la possessió de la pilota des del principi. El conjunt alacantí, capaç de jugar fer mal tant en combinació com en joc directe, va exigir al màxim el Llagos.
Tot i així, els herculans van tenir dificultats per resoldre els interrogants que li va plantejar el Llagostera, que reaccionava instantàniament a cada moviment de l’Hércules. El conjunt blau-i-vermell barrava el pas als de Moreno amb la seva pressió alta i, en cas de ser superat, replegava ràpid i a temps. L’excels exercici defensiu del Llagostera va ser el responsable de que pràcticament res succeís a la primera part a excepció d’un córner i una centrada de Vergos que no va trobar rematador. Al davant, el Llagostera, que amb el pas dels minuts va anar guanyant presència en camp contrari, transmetia la sensació de que podia fer molt amb poc. N’hi havia prou amb una conducció de Gil, una arrencada de Nahuel, un control de Dieste per aixecar el murmuri i inquietud en el nombrós públic -6.000 persones-, del Rico Pérez. El perill en cada transició ofensiva i en cada acció a pilota aturada era imminent.
El segon temps va portar com a novetat un partit que es va anar obrint poc a poc. La necessitat de guanyar no oferia a l’Hércules altra alternativa que arriscar amb la contrapartida de deixar més espais a l’esquena de la defensa. Un nou context al que el Llagos es va adaptar prou bé, disposant de cada vegada més espais a les transicions, magistralment traçades. Van ser molts els moments en què jugadors com Nahuel i Kuku -relleu de Sergio Cortés-, van gaudir de situacions d’un contra un. Faltava precisió als metres finals però s’ensumava el gol llagosterenc. En les altres substitucions, fetes al darrer tram, Yeray va entrar per Dieste i Eric per Nahuel.
L’Hércules també va moure la banqueta i Antonio Moreno, en un dels canvis, va posar al verd Moha, un jugador propici pels minuts finals amb la seva velocitat com a principal virtut per explotar els majors espais propis del darrer tram de partit i que el Llagos va saber subjectar. L’exllagosterenc Benja, amb un pal i una rematada que va exigir una aturada portentosa de Marcos, va tenir les millors oportunitats perquè el gol caigués del costat dels herculans. Tanmateix, la millor ocasió per trencar la igualtat va anar a càrrec de Nahuel, al que li van anul.lar una diana en fora de joc tot i no estar en posició avançada. Però s’ha d’apreciar el que val un punt que encara serà més valuós si afegim al caseller tres punts diumenge que ve a casa contra l’Orihuela (12:00). S’haurà de patir. I el Municipal haurà de bullir.