Per tots és conegut un home de negre que va donant voltes pel Municipal de Llagostera i escorta l’equip allà on va. Està a tot arreu i pendent de tot. El seu ull és aquell que tot ho veu, aquell que ho capta tot i no deixa escapar cap detall. Ni un de sol. De fet, ho té tot controlat i té el do de la omnipresència. Vetlla per la seguretat i la integritat del camp, perquè tots els papers estiguin endreçats, pel respecte a les normes i la figura de l’àrbitre. Vetlla, perquè, en definitiva, tot estigui en ordre. Moltes funcions en una sola missió, la de delegat, que compleix amb un rigor matemàtic en cada partit. Parlem d’Israel Simón, parlem del guardià del Llagostera, el que escorta la plantilla en tot moment. És de poques paraules, però quan obre la boca és per transmetre informació de molt valor i per fer moltes vegades de psicòleg. Un ferm defensor de la figura de l’àrbitre, professió que abans exercia, i, també de la del delegat, ofici que estima i sent com pocs. Per això parla amb suma passió de totes les responsabilitats que comporta ser delegat. Bé podria escriure un llibre de divulgació del càrrec de delegat per donar a conèixer una professió que tothom coneix però no a fons.
“Hi ha dos tipus de delegat, el de camp i el d’equip. Quan juguem a casa exerceixo totes dues funcions. El delegat de camp ha de controlar que tot el que forma part de la instal·lació com el camp i els vestidors estigui en condicions, ha de coordinar la seguretat junt amb la seguretat privada i la policia i és el responsable de cuidar i protegir els àrbitres. El delegat d’equip és el responsable administratiu i ha de controlar el tema de les llicències federatives i les targetes, així com vetllar pel bon comportament de l’equip, tant els que estan al camp com a la banqueta”, assegura Israel Simón, amb un ferri sentit de l’ètica implícita en tot delegat. Els principis morals de la professió són sagrats. “El delegat ha de donar exemple i vetllar pel bon comportament i el respecte als àrbitres, és una figura que ha d’estar per sobre de tot, del bé i del mal. No pot ser que el delegat sigui el primer en protestar, estem per ajudar els col·legiats. Quan jo era àrbitre podia entendre que els entrenadors es queixessin perquè és normal que visquin els partits amb nervis, el que no podia entendre de cap manera és que els delegats cridessin i critiquessin les decisions arbitrals. Això em feia bullir la sang”, assevera Simón.
Badaloní de naixement i resident a Sant Pol de Mar, l’Israel viu el seu quart any al club de la Costa Brava i, alhora, el seu quart any de delegat. Anteriorment, havia estat director de camp de LaLiga, i, per tant el màxim responsable, de que en cada partit aspectes com el bon estat del camp, la porteria i que hi haguessin càntics respectuosos estiguessin en ordre. Però la primera vocació que va seguir va ser la d’àrbitre. Durant ni més ni menys que 13 temporades va estar dirigint partits a la categoria de bronze, exercint també de quart àrbitre a Segona A i Primera Divisió. Una trajectòria que avala una persona a la que el defineix, sobretot, com un convençut predicador de la feina dels col·legiats. I és que Simón, a part d’impartir leccions magistrals sobre reglament, és un apassionat i un incansable a l’hora de fer valorar a la gent la funció dels àrbitres i la dificultat de preparar i dirigir partits. Pocs com ell per aprendre a apreciar i respectar la figura de la màxima autoritat en un matx.
“Ara hi ha molts equips que tenen delegats que són exàrbitres i a Primera Divisió hi ha alguns exemples com el Getafe, que té Mejuto González, i el Madrid, que havia tingut Megía Dávila. Al final un que ha estat col·legiat ha mamat aquesta professió i sap posar-se a la situació de l’àrbitre en un partit i què necessita en cada moment, com se li han de dirigir els jugadors. A més a més, tractar els àrbitres amb respecte estalvia a un equip moltes targetes i què els col·legiats posin segons quines coses a l’acta. Però també hi ha grans delegats que no han arbitrat mai i ho fan molt bé”, explica Israel Simón, que considera que la relació respectuosa d’un club amb l’estament arbitral té molt de pes a la imatge d’una entitat. En aquest cas, la UE Llagostera-Costa Brava. “Respectar o no els col·legiats defineix quina imatge projecta un club. En l’últim partit a casa contra l’Atlético Levante els àrbitres ens van felicitar pel tracte del Llagostera i la bona conducta dels jugadors i això és un orgull”, destaca Simón. El badaloní camina cap al lustre al Llagos i està encantat i molt a gust al club llagosterenc.
“Estic molt content al Llagostera, en tot aquest temps que hi porto perquè la meva figura de delegat és respecta i valora i la gent confia molt en mi i em deixen treballar. Els jugadors fan cas a les xerrades de principi de temporada que els dono sobre com tractar els àrbitres i als consells que els hi dono. És cert que en algunes situacions en calent és difícil contenir-se i fer algun comentari a l’àrbitre però quan tens el cos a tantes pulsacions és comprensible. Si passa això es tracta d’agafar el jugador i parlar amb ell al descans i ja està. Si en algun moment convé demanar disculpes, li dic i ho fa. El Llagostera és un club que creu en el delegat i el respecte a l’àrbitre”, assegura Israel Simón. Sigui per amistat o perquè recull informació sobre ells, Simón coneix al detall tots i cadascun dels col·legiats que arbitren els partits del Llagos cada setmana. “Cada jornada penjo un full al vestidor abans del partit amb una breu informació sobre l’àrbitre com el nom i alguns apunts sobre el seu tipus d’arbitratge. Per exemple, si és un col·legiat que mostra moltes targetes per treure el braç, dic als jugadors que vaig amb compte amb aquestes accions”, explica el delegat del Llagos.
“Molta gent que va als camps insulta fàcilment al col·legiat, com si aquests vinguessin expressament a fotre el seu equip. Això no és així, els àrbitres es preparen minuciosament el partit durant la setmana a casa seva veient vídeos de com juguen tots dos equips i consultant actes i estadístiques. I quan arriba el dia, volen que l’actuació els hi surti bé. Però a Llagostera mai hem tingut problemes en aquest sentit i la el públic respecta els àrbitres”, ressalta Israel Simón, encantat amb la conducta dels almogàvers vers els que imparteixen justícia en un partit. Ell ho va fer durant més d’una dècada però ara es dedica a impartir lliçons sobre la psicologia de l’àrbitre, una de les funcions que implica la seva professió actual de delegat. I és que Israel Simón és més que un delegat. És un guardià que vetlla perquè el Llagos arribi a l’excel·lència en qüestions com el bon estat del terreny de joc, la seguretat, la impecable administració de les llicències federatives i les amonestacions i, sobretot el respecte a les normes i a l’estament arbitral. Si hi ha algun problema amb alguna d’aquestes qüestiones, un home sempre vestit de negre i pacífic irromp per posar-ho tot en ordre, irromp un dels garants de que el Llagostera sigui un club amb valors, de que el Llagostera sigui un club senyor.