S’ha fet més i més gran el Llagos però mai ha perdut l’essència de club petit. Així que aconseguir grans coses en família sempre deixa un més que interessant rastre d’anècdotes. I a Cerceda se’n van acumular moltes:
El fitxatge del diablet de Cerceda: coses del Llagostera, el seu àngel de la guarda és un diable. Millor dit, un diablet. I lligat a un clauer. “L’Oriol el va fitxar com a amulet de la sort i la primera vegada que el va utilitzar va ser a Cerceda”, recorda Aimar. “No recordo on el vaig comprar, però la nit abans vam anar al camp del Cerceda per amagar-lo i que ens portés sort. Des de llavors el reservem per als partits especials com aquest i l’ascens de l’altre dia”, afirma Oriol Alsina. “No el vam portar a la final de la Copa Catalunya i la vam perdre”, apunta Aimar.
Pastilles de sacarina per evitar les rampes: a alguns jugadors del Llagos se’ls hi pujaven els bessons al tram final del partit d’anada al Municipal i el míster va trobar el remei. “Alguns jugadors van tenir problemes físics per la calor i vaig agafar unes pastilles de sacarina del bar del camp i a la mitja part les vaig donar als futbolistes. Els hi vaig dir que me les havien donat un equip de Primera i que anaven molt bé per evitar les rampes. Al final del partit em van dir que els hi havia funcionat, però va ser més una qüestió psicològica que una altra cosa”, explica Alsina.
Una nit de festa per La Corunya: la plantilla del Llagostera va prendre La Corunya per celebrar l’arribada a Segona B. Amb la casualitat de trobar-se amb jugadors del Cerceda. “Ens vam trobar alguns futbolistes del Cerceda i ens vam contenir, no vam voler fer sang. Alguns ens van felicitar i, curiosament, aquella nit també ens vam trobar amb en Sergio González”, recorda David Costa.
L’avió que va perdre Pedrito: la reina de les anècdotes. “Va ser l’estrella de la nit”, recorden alguns jugadors. L’extrem riu encara amb allò. “Tornàvem el dia següent amb avió dividits en dos torns i a mi em tocava pel matí. Em vaig quedar dormit després de la nit e festa i el vaig perdre, així que vaig haver de comprar un bitllet per tornar amb el segon torn. Em vaig haver de gastar diners però estava tan feliç que no em va importar”, assegura Pedrito.
Percebes a dojo: “Havíem promès que, si pujàvem, aniríem a menjar percebes”, rememora el míster. “Era impossible fer-ho al bufet de l’hotel, així que els van portar des de Galícia fins a Llagostera i ens els vam menjar tres o quatre dies després”. Una de les anècdotes que amb més afecte recorda Eloi Amagat. “L’Oriol ens va dir que si pujàvem no faltarien percebes per a ningú i així va ser. Ens els vam menjar a Llagostera però semblava que encara estiguéssim allà”.
Els balls d’Ivan Portolés: ja abans de Cerceda va riure, i molt, el Llagos. “Ens jugàvem acabar campions de Lliga a Amposta i vam guanyar per 0-1. El viatge de tornada va ser de tres hores i mitja i cada vegada que ens aturàvem en una àrea de servei, Ivan Portolés es posava a ballar allà. Va ser molt divertit”, recorda Javi González.