Noel Carbonell tracta de combatre la desnutrició de futbol que pateix amb la nutrició. I és que el futbolista de Puigverd de Lleida és un nutricionista amb fam de seguir aprenent. Àvid de coneixements, Noel, que ara exerceix de nutricionista a distància, sacia aquesta fam de les més diverses maneres: fent formació, llegint llibres, veient documentals, i inclús experimentant amb nous ingredients als plats que cuina. Això sí, amb el mateix entusiasme amb què agafa el llibre o l’ordinador per estudiar, el lleidatà pren l’espàtula i els totxos per ajudar el seu pare, que treballa de paleta, a reformar la terrassa de casa seva. Estima el seu ofici però també al que li ha permès créixer.
-Com portes el confinament? Bé, sempre m’intento mantenir ocupat fent alguna cosa. Exerceixo la meva altra feina, la de nutricionista, fent seguiment de casos clínics de pacients a distància i també estic ampliant la meva formació. Entreno una o dues vegades al dia i també ajudo en els treballs de casa. Ara per exemple estem remodelant la terrassa i he estat ajudant el meu pare, que és paleta.
-Què és el que més trobes a faltar de la vida normal? La llibertat de poder sortir a fer una vida a nivell social més agradable i més extensa, poder veure els amics sense cap tipus de remordiment i després el futbol. I trobo a faltar el poder tocar pilota.
–Fas alguna activitat que no podries fer en una situació de normalitat? Ajudo el meu pare amb les feines de casa i també faig formació continuada. Probablement quan compagino el futbol i tinc una activitat molt elevada en el treball de nutricionista no tinc tant de temps per ampliar els meus coneixements i estic aprofitant per continuar formant-me i no quedar-me obsolet.
-Quina rutina diària segueixes? M’aixeco bastant d’hora, sobre les 8 o minuts abans. Trec el gos uns 15 minuts, esmorzo i fem exercici amb la meva parella. Després em poso amb la feina a fer seguiment de pacients i a fer formació i al migdia prenem el sol a la terrassa i llegim. A continuació dinem, de vegades el fem nosaltres, i per la tarda continuem amb la feina. Hi ha vegades que si no hem fet exercici pel matí el fem per la tarda. També veiem alguna sèrie.
-Quina sèrie o sèries has vist? Aquests dies hem estat mirant ‘Vis a vis’ i també he vist alguns documentals com un que fan fer sobre Iniesta i ‘The Game Changers’, que va sobre el vegetarianisme i veganisme.
-Quins llibres llegeixes? Són llibres sobre alimentació i esport, en aquest últim cas més enfocats al benestar, la salut i el rendiment més que biografies d’esportistes.
-Veus molt futbol? Gens. Segueixo el que surt a les notícies sobre la resolució de les competicions i prou. En cap moment m’he posat a veure algun partit de futbol o algun retall. He aprofitat per desconnectar.
-Cuinés més aquests dies que de costum? Ja ho feia i ara igual estic cuinant més, ja que estic amb els meus pares, la meva parella, la meva germana i la meva padrina. Estic provant amb plats nous, però més que plats nous -que en aquest sentit ja està tot inventat-, canvio algun ingredient o el mètode de cocció. Per exemple, si elaboro pizza faig la base amb farina integral o si cuino peix al forn o a la planxa afegeixo ingredients com la carxofa i el bròquil.
-Què és el primer que faràs quan tot torni a la normalitat? Jugar a futbol, encara que no sabem quan tornarà, i també recuperar la vida social, és a dir, poder fer les visites de nutricionista en condicions, quedar amb els amics per explicar-nos coses, anar a fer un menjar amb la meva parella fora un cop a la setmana…
-Com ha estat la sensació de tornar a córrer? És cert que hem continuant treballant amb el planning d’en Jordi Mir però, vulguis o no, això és com quan et lesiones, per molt que entrenis fins que no t’exercites amb el grup no saps com et trobes. En aquest cas quan surts a córrer et trobes diferent després de tants dies sense fer-ho. És qüestió d’anar a poc a poc per no lesionar-te i anar recuperant sensacions.