Estiguin braves o encalmades, surca les aigües de la banda dreta amb feresa, mossegant tot aquell que se li aproxima quan es defensa, espantant quan es posa a devorar metres per atacar, quan amb tanta determinació en aigües enemigues buceja per donar profunditat. La seva rebel cabellera que talla el vent és l’aleta que anuncia de lluny que el perill, imparable, s’aproxima, mentre la indesitjada por comença a torturar la temerosa consciència d’aquelles pobres preses que el divisen, a punt de quedar desamparades davant la seva presència. Hàbil nedador a la gespa, de físic poderós, Pere Martínez, lateral dret de mirada imponent, rostre seriós i faccions marcades, és el tauró que per atacar llisca i per defensar intimida, el tauró que engoleix extrems i clava queixalades amb minucioses centrades per deixar indefens els centrals davant depredadors com Sascha.
Es troba a més, capbussat en la seva edat d’or, embolcallat amb la pell de l’experiència dels seus 29 anys. “M’agradaria tenir uns quants menys”, diu, de broma, Pere, que no s’aparta de la seva impertèrrita serietat ni desdibuixa la seva frunzida entrecella quan es deixa portar pel to desenfadat. No riu mai, però mai, o poques vegades diu, ha conegut tanta felicitat com a Llagostera. “He estat a molts clubs però el dia a dia d’aquí és increïble, en pocs vestidors he tingut la felicitat que sento aquí. Això és el que explica que la temporada que estem fent i que m’hagi adaptat tan ràpid a l’equip”, explica el lateral dret, vell llop del mar del futbol embarcat a Villarreal B, Atlético de Madrid B, Hércules, Cornellà, Rayo Majadahonda i Burgos abans de desembarcar a la Costa Brava, on pesca tot aquell per qui la seva banda passa, on enfonsa defenses amb conduccions que són un plaer a la vista i amb centrades que són una delícia. Com la que amb tant de plaer va degustar Sascha contra el Prat.
“Sempre he estat un jugador més ofensiu que defensiu, tot i que sé que el primer és defensar. Però quan un agafa continuïtat com m’ha passat a mi les últimes jornades la confiança és més gran i t’atreveixes a fer més coses. A part, la maduresa que tinc fa que sàpiga bé què puc fer i què no i l’Oriol sempre ha confiat molt en mi. Ja he donat dues assistències aquesta temporada i m’agradaria donar-ne més. Seria bo per a mi, i, sobretot, per a l’equip”, assenyala el tauró del Llagos, que se sent còmode i lliure nedant pel petit Municipal. “L’estil ofensiu de l’equip encaixa molt bé en les meves característiques, ja que se’m dona bé posar centrades. Sí que és cert que en el nostre camp hi ha molt joc directe i anar al xoc no és el que més m’agrada però no pateixo perquè el camp del Cornellà és molt similar”, assegura Pere.
Sabia ja abans d’arribar Pere Martínez què és compartir posició amb l’altre opositor al lateral dret del Llagos, Aimar, amb qui va coincidir a l’equip verd. “Som dos estils de lateral diferents perquè a ell se li dona millor la faceta defensiva i anar al xoc, encara que també es projecta bé en atac i posa bones centrades. Però en el caràcter ens hi assemblem molt, ja que ell també és molt competitiu i vol guanyar sí o sí”, subratlla el tauró del Llagostera, preparat per endinsar-se a les aigües de la segona fase, on s’hi començarà submergir l’equip de la Costa Brava aquest diumenge, quan atracarà al camp de l’Atlético Levante a les 12:00.
“Penso que a la segona fase la por que puguin tenir els equips per perdre punts farà que els partits siguin més igualats. Personalment, em fa molta il·lusió pujar a la Pro. Jugar contra filials com els del Levante sempre és complicat perquè són nois joves, dinàmics i amb molta qualitat. A més, han acabat la primera fase amb molt bona dinàmica. Però som capaços de competir contra qualsevol”, ressalta el lateral dret. Radicarà com sempre el secret del possible èxit del Llagos en la custòdia que faci l’equip llagosterenc del seu cau. “Serà molt important també fer-nos forts a casa en aquesta segona fase. Ara que ja podem jugar amb afició tenim qui ens ajudi a passar els moments més complicats i agraïm molt que vinguin”, remarca Pere Martínez, un tauró de victòries devorador, tremenda ambició il·lustrada en una clara però concisa definició: “Sóc un guanyador”.