La Copa del Rei. El torneig de les il·lusions, de les nits especials, de les històries inversemblants. El torneig, també, on el petit pot tombar el gegant, això que tan bé se li dona al Llagostera. Encara que per tenir aquesta possibilitat, encara haurem de treballar i patir molt. I això és intentar superar aquest dijous al Municipal de Llagostera (20:00) l’Haro Deportivo -del grup 2 de Segona B-, en el debut del Llagos en aquesta edició de la Copa. El premi de passar és molt gran, jugar la tercera ronda contra un equip de Primera Divisió o de Segona A al Municipal i de nou a partit únic, però el camí que hem de recórrer fins aquest horitzó llarg i dur, ja que haurem de suar molt per eliminar l’equip de La Rioja. La necessitat de que els almogàvers ens acompanyin en massa és enorme. El camp ha de lluir elegant en aquesta nit de Copa del Rei.
En front, un equip que entén el futbol d’una manera similar a la que ho fa l’equip blau i vermell com adverteix Oriol Alsina. “L’Haro és un equip semblant a nosaltres. És un rival molt físic que domina molt bé el joc directe i les segones jugades, amb jugadors que executen bé l’estratègia ofensiva, així que s’adaptarà bé a les dimensions del nostre camp. Espero un partit molt dur i intens, on la línia entre guanyar i perdre sigui molt fina”, assegura Alsina sobre l’Haro, onze al seu grup. El tècnic del Llagos té molt clara la transcendència que pot tenir l’afició. “Els necessitem. És un dia en què ens han de venir especialment a ajudar perquè aquí a la Copa només tens una oportunitat, o passes o no, no és com a la Lliga on tornes a jugar el diumenge següent. La seva presència serà determinant perquè els jugadors surtin més o menys ficats”, assevera Alsina.
Aquesta serà la sisena participació del conjunt de la Costa Brava a la Copa del Rei. La primera data de la temporada 11/12, on el Llagos, en la seva primera temporada a Segona B, va arribar fins la tercera ronda, on va caure al Municipal contra l’Hospitalet, després de superar Olímpic de Xàtiva (4-2) i Cerceda (2-1), també a casa. Enric Pi va tenir l’honor de marcar la primera diana del Llagostera al torneig del KO en aquell partit contra l’Olímpic de Xàtiva. La següent participació seria la de la campanya 12/13. Una Copa inoblidable pel Llagostera, ja que va arribar fins els setzens de final, on es va enfrontar per primer cop a un equip de Primera Divisió i a més a més de Champions, el València. L’equip che, amb jugadors com Diego Alves, Banega, Soldado, Guardado i Parejo, va omplir el Municipal de gom a gom malgrat aquella plujosa nit en el partit d’anada. El conjunt de Pellegrino va guanyar 0-2 a Llagostera i 3-1 a Mestalla, on Nico va marcar el primer gol del Llagos contra un equip de Primera.
La temporada 14/15 l’equip del Gironès, a Segona A, va caure a la segona ronda contra el Betis (2-0) i la següent campanya l’equip d’Oriol Alsina completaria una altra actuació memorable. Després d’eliminar l’Albacete a la segona ronda, el Llagostera va vèncer el Zaragoza a La Romareda amb un gol de Ríos a l’últim minut (1-2) per a la següent eliminatòria quedar-se a un gol de fer fora el Deportivo de La Coruña. La diana de Juanjo a l’anada, disputada al Municipal (derrota per 1-2), va ser històrica malgrat el resultat final. A Riazor (1-1), el gol de l’empat de Jordi López al minut 79 va fer que freguéssim el llagosterasso d’eliminar un Primera, encara que, de fet, empatar contra un conjunt d’aquesta categoria per primera vegada ja ho va ser. L’última participació data del curs 16/17, en què el Llagos va caure a segona ronda al camp del Racing de Santander tot i competir fins el final (2-1).
Records que tindran un gran espai per sempre a la memòria dels almogàvers i, per suposat, d’Oriol Alsina: “Guardo diversos bons records de la Copa. Segurament del que millor record tinc és el de l’eliminatòria del València, ja que vam trepitjar un camp de Primera per primer cop. Però també recordo molt els partits al camp del Deportivo i del Saragossa”, destaca el tècnic d’Arenys de Mar. Proposar-nos un objectiu concret en una competició d’aquest nivell pot ser una quimera, però no competir al màxim. Si ho fem, podem ser capaços de moltes coses. “No ens podem proposar fins on arribar però sí que prometem competir al màxim per arribar el més lluny possible”, subratlla Alsina. Comença la Copa, comença la il·lusió. FOT-LI LLAGOS!!