RCD Espanyol B 3-1 UE Llagostera-Costa Brava: Una derrota que no eclipsa un 2019 extraordinari

Acabar el 2019 amb una derrota no pot eclipsar un any extraordinari, excels, excel.lent per la UE-Llagostera-Costa Brava. El 2019 ha viscut com el Llagos ha tornat a ser de bronze només un any després, com l’equip llagosterenc accedia per primer cop a una final com la de la Copa Catalunya, com el conjunt de la Costa Brava ha lluït la seva competitivitat en el retorn a Segona B amb 27 punts a falta d’un partit per acabar la primera volta. Una derrota que a més a més no va ser tan derrota si tenim en compte quin Llagos vam veure. I és que tant en la victòria com en la derrota el Llagostera és fidel a una manera de competir i de ser, un equip que competeix fins el final.L’Espanyol B es va posar 2-0 als cinc primers minuts, assestant al Llagos un brusc cop psicològic d’aquells que et deixa estabornit. A tots menys l’equip llagosterenc, que no només es va aixecar, si no que va estar a punt d’equilibrar l’assalt. El gol de Kuku al minut 53 va obrir el duel. El Llagos, després de començar caient es va rebel.lar contra una victòria que semblava establerta amb el 2-0 inicial i les va tenir per posar les taules. Finalment, la diana de Pau Martínez al 84’ semblava deixar el matx dat i beneït però ni encara així el filial blanc-i-blau es va poder quedar tranquil ja que el Llagos, pesats com pocs, va creure fins el final i Nahuel va tenir el 32. Saber quin equip ha passat per un camp només per la seva manera de competir és difícil, però tothom qui veu jugar el Llagos sap que aquell equip es tracta del Llagostera. Mantenir una identitat en tot moment és una virtut preuada i el conjunt llagosterenc la té. Com la té la nostra afició, fidel en la victòria i en la derrota. Era un matí diumenge ventós en què del que més hi havia ganes era de quedar-se a casa però més d’una vintena ens van acompanyar.

Oriol Alsina va disposar un onze amb rotacions, amb alguns dels jugadors menys habituals, encara que, per talent i capacitat de treball, poden convertir-se en titulars en qualsevol moment: Marcos en porteria; Diego i Noel com a parella de centrals, Maynau de lateral esquerre i Dalmau de lateral dret; Yeray i Juvi al doble pivot, Crespo a la banda esquerra, Cortés a la dreta i Kuku i Pasqui a dalt. El Llagos, amb les idees molt clares, va optar per un plantejament similar als que els hi ha fet arribar a aquests 27 puntassos, semblant al que li ha fet sumar cinc jornades consecutives sense perdre, havent encaixat un sol gol. Així que tropes replegades i atacs llampecs amb la velocitat dels dos puntes com a millor pla estratègic per combatre l’estil fi i acadèmic d’un Espanyol B al que li agrada dominar els contrincants a través de la possessió de pilota.

El pla passava per tancar espais per dins, llançar ràpid res més recuperar per evitar que a l’equip de José Aurelio Gay li dongués temps a pressionar. El gol de penal de Moha al primer minut i el de falta directa de Nico al minut 12 van obligar a variar aquest pla. A partir de llavors, el Llagos es va veure obligat a anar més cap a dalt i tant en joc estàtic, amb les incorporacions dels laterals i guanyant les caigudes i les transicions va posar en problemes l’Espanyol B. El filial espanyolista també es veia en dificultats a pilota aturada. El conjunt llagosterenc executava bé l’estratègia però faltava la rematada final. Kuku va tenir la més clara en un un contra un escorat al minut 32. Abans del descans, Marcos va posar el peu per impedir el tercer.

Convençut i sense res a perdre, el Llagos va arriscar a la segona part, pressionant en camp contrari, afavorit, també pel vent a favor, que va impulsar les transicions ofensives del conjunt de la Costa Brava. El Llagostera buscava les ocasions i les va trobar. Primer Noel va fregar el gol en un córner després de prolongació de Diego i, a la segon, Kuku va la va enviar cap a dins. Un cop de cap de Maynau a l’espai va deixar sol contra Adrián el punta de Malgrat de Mar, que va signar una definició magistral.

Alsina va començar a moure la banqueta retirant Pasqui després d’un treball impressionant i posant Sascha i introduint Nahuel per un omnipresent Cortés. Amb aquests canvis, la idea era que Kuku i Nahuel aprofitessin les pentinades de Sascha. També va ingressar Eric per un corretjós Maynau, produint-se el retorn al verd del ‘17’ després de dos mesos de lesió. Una gran notícia per a tots. El fet de que l’Espanyol B busqués el tercer facilitava les transicions que anhelava el Llagos, donant lloc a un intercanvi de cops que podia tant empatar el partit com deixar-lo encaminat pels blanc-i-blaus. Desgraciadament pel Llagos, es va imposar la segona possibilitat en una bona jugada culminada per Pau Martínez.

Tanmateix, encara va seguir creient el Llagostera. Una aturada de San Marcos va precedir una jugada de galeria de Nahuel al temps afegit, obligant a volar Adrián perquè l’Espanyol B tingués un final tranquil, encara que mai et pots quedar del tot tranquil quan tens el Llagos davant fins que l’àrbitre decreta el final del partit. És la naturalesa d’un equip que ens ha delectat amb jocs i resultats en un 2019 immortal, un 2019 plagats de records únics. L’hem tornat a fer grossa amb un nou ascens i classificant-nos per la final de la Copa Catalunya i encarem el 2020 amb molta motivació per segellar una salvació ben encaminada i continuar sent una de les revelacions d’aquesta Lliga. I amb aquesta il.lusionant incertesa que sempre ofereix el Llagostera de fins on pot arribar un equip capaç de tot.

FOTO: Pau Juvanteny, una altra de les grans notícies del 2019. Un jugador del planter que ha participat ja en diversos partits amb el primer equip