UE Llagostera-Costa Brava 2-1 UCAM Murcia: Un equip infinit

Lucas té 35 anys. Però va sortir a jugar com el vailet amb ganes de desfogar-se. I va marcar. I va tornar a marcar. El Llagostera va competir tota la segona part amb un menys. Però va córrer encara més. I va córrer més i més per ocupar el buit del company perdut. El Llagos juga cada tres dies. Però sempre competeix. I, encara que estigui cansat, competeix encara més. I per molt que la fatiga creixi, torna a competir. I guanya. I, més viu que mai als tres tornejos, ja està a la final de la Copa Federació. Ho vol tot i arriba a tot aquest Llagostera, un equip infinit, sense fi, que mai en té prou. La suor de l’esforç, la constància i l’ambició, les llàgrimes d’alegria i d’orgull, són els rius de tinta amb què el conjunt llagosterenc, equip d’autor, àvid de triomf, continua escrivint i omplint capítols de la seva història inversemblant.

Contra l’UCAM Murcia, encara que sense els fervents admiradors almogàvers, va escriure l’enèssim capítol. Camí dels 36 anys, Lucas no vol encara limitar-se a escriure pròlegs. Ja ha escrit molt, però sent que encara pot escriure molts capítols. Les seves dues dianes, als minuts 30 i 43 van ser una oda al concepte de plantilla. No havia gaudit fins ara l’argentí de cap titularitat, però quan va sortir, alliberant totes les seves ganes de competir, va mostrar que en qualsevol moment ho pot ser. I, com ell, qualsevol futbolista d’un equip on tots juguen com habituals, també els que fins ara han tingut menys minuts.

El 2-0 aixecat a la primera part semblava que podia ensorrar-se quan Sascha va veure una rigurosa segona groga i el Llagos es va quedar amb 10. Inclús el 2-1 de Ramón Martínez a falta de 20 minuts pel final semblava que podia fer trontollar més el triomf. Però el Llagostera s’hi va aplicar i va custodiar la porteria com un exèrcit. Dos gols d’estratègia a la primera part i un intens treball defensiu a la segona per resistir. La fórmula de sempre que tots coneixen però que mai caduca. El que mai és perenne en aquest Llagos és l’onze titular, de nou diferent al de l’últim envit. És el que hi ha quan tens un calendari que t’exigeix jugar cada tres dies i, sobretot, tenir una plantilla en lloc d’un equip.

Oriol Alsina va sortir aquest cop amb Marcos en porteria; una línia defensiva amb Julen i Lucas de centrals, Pere de lateral dret i Genar de lateral esquerre; un mig del camp amb David García i Cortés al doble pivot i Dieste i Pau per bandes i una dupla de davanters amb Sascha i Dubasin. Dominador, reivindicant que jugava al seu territori, va saltar el Llagos, llançat sobretot des de la banda dreta per Pau Salvans, l’estrès d’un UCAM Murcia a qui li entrava l’angoixa cada vegada que l’extrem entrava en joc. No era només el seu desequilibri, era totes les jugades d’estratègia que atorgava al Llagos per cada falta o córner provocat. Quan jugues contra el Llagostera tens aquesta doble preocupació.

Un home de banda com Mounir era també qui causava la major inquietud en la defensa del Llagos amb les seves internades. Intentaven els murcians combinar i evitar el joc directe, on l’equip llagosterenc és molt més especialista. Present una extrema igualtat al partit, a les ocasions els va costar comparèixer i la primera situació de possible gol no va arribar fins al minut 17 quan Julen va refusar sota pals una rematada. La oportunitat es va quedar en una situació aïllada i el Llagostera, que ensumava el gol en cada acció d’estratègia va caçar-lo finalment amb un tret del mariscal, que va cloure una prolongació de Dubasin en una falta lateral botada pel sempre precís Cortés. Falta provocada per Dieste, habilitat a l’espai per una prolongació de Sascha.

La incidència del gol va ser un intent de rèplica de l’UCAM anul·lat per la solidesa del Llagos. El més lluny que va arribar l’equip murcià va ser intent de mà a mà neutralitzat per una ràpida sortida de Marcos. L’únic que manava a les àrees era el mariscal, era Lucas Viale, qui ostentava el màxim rang en l’estratègia. Cortés va botar i el central argentí, poderós, imponent, es va alçar per dirigir-la cap a dins amb el cap poc abans del descans. Ànima de davanter la del central, que ja fa dues temporades va marcar dos dianes en un mateix partit al camp de l’Europa -com oblidar el gol de falta que va suposar el 2-3 a l’últim minut-, campanya en que va provar vuit vegades el plaer de marcar, cap des del punt de penal.

La felicitat del Llagos es va veure reduïda a l’inici de la segona part amb la rigurosa segona amonestació a Sascha. Impulsat per la necessitat, i esperonat per l’expulsió, l’UCAM Murcia va ocupar el camp del Llagos però sense arribar a acampar a l’àrea. La disciplina, l’ordre i els canvis -al llarg del segon temps van entrar Diego, Guiu, Manchón, Aimar i Youssef– van mantenir ben sencera l’esquadra de la Costa Brava, elèctrica al contraatac. Junt el Llagostera, l’equip de José María Salmerón, sense opció de filtrar pilotes, va haver de recórrer a les constants obertures a les bandes i les centrades trobar la clau del gol, materialitzat al minut 71 per Ramón Martínez després de rebre una pentinada i rematar des de la dreta en posició escorada. A pesar del domini murcià, va veure el Llagos el tercer a prop amb rematades de Dubasin i Dieste.

Seguint amb el que ens marca el calendari, arriba l’Espanyol B al Municipal diumenge a les 12:00. Cap victòria ni cap símptoma de cansament ens prendrà les ganes de seguir guanyant i d’il·lusionar als almogàvers, orgullosos dels seus jugadors, com nosaltres d’ells. Seguim sense poder veure’ns, però continuem guanyant i gaudint junts.