Villarreal CF “B” 4-1 UE Llagostera-Costa Brava: Un Llagos obstinat cau contra un Villarreal inspirat

Res a retreure a un Llagostera que va topar amb un Villarreal al que li va sortir absolutament tot. I no per fortuna si no per mèrits propis, aprofitant al màxim també els errors aliens. Potser no es va veure el millor Llagos però el filial groguet, si no la va atrapar, va fregar la perfecció: bon futbol i contundència a les àrees. Però tot i la superioritat de l’equip de Miguel Álvarez, el conjunt de la Costa Brava mai es va entregar. Es va entregar sí, però per anar a per la remuntada, per creure fins el final i, per suposat, per agrair als almogàvers desplaçats el seu esforç per venir. L’obstinació és una virtut inherent a aquest equip, per qui fer el mínim és donar el màxim.

I a aquest esperit hem d’apelar per treure d’aquest partit la millor ensenyança que poguem i aplicar-la als propers enfrontaments. El primer d’ells serà el de diumenge que ve al Municipal contra el Levante B (12:00). Fa sis jornades que no cantem victòria però inclús hi ha estadístiques contrarresten tots aquells números que no són tan bons, són 30 punts els que tenim just iniciat el mes de febrer, i en l’actitud del Llagos hi cap la convicció de revertir aquesta mala dinàmica.

I, malgrat el desenllaç final, al cap del Llagostera també hi havia clar el què i el com guanyar al Villarreal B. Els homes que van sortir a executar el pla d’inici van ser Marcos en porteria; Diego i Noel com a parella de centrals amb Maynau de lateral esquerre i Aimar com a lateral dret; Magallán i David García al doble pivot; Nahuel i Crespo d’extrems, Gil Muntadas com a mitjapunta i Sascha com a davanter. El pla consistia en fer tot el petit possible el gegant camp del Mini, fer del tot intrascendent la possessió de pilota del filial groguet.

El conjunt castellonenc, acostumat a fer seva l’esfèrica en cada partit, va acaparar aquesta possessió des del principi. El Llagos hi va fer oposició exposant a la gespa ordre, disciplina i solidaritat. Els d’Alsina van aconseguir amb èxit els primers minuts el propòsit de fer estèril el domini groguet. Amb tots els camins interiors barrats, no li quedava altra alternativa al Villarreal B que buscar sortida al laberint aixecat per l’equip del Gironès per fora. Sense opció de filtrar pilotes interiors ni jugar a l’espai, l’equip castellonenc va buscar com a solució el ràpid canvi d’orientació cap a l’esquerra per la incorporació del seu lateral esquerre, Migue, i intentar deixar-lo en igualtat o superioritat numèrica, circumstància que mai es va donar per la solidaritat i sacrifici del jugadors del Llagos.

Tanmateix, el lateral, molt habilidós, va treure una centrada que va rematar de cap en planxa entrant pel segon pal Espi. El punta del Villarreal B, que té la virtut més preuada en un davanter, la de rematar de primeres sense donar marge als defenses rivals, va posar l’1-0 amb aquest cop de cap al minut 17. Agitat per l’espurna de Nahuel, el Llagos va tractar de donar un pas endavant i l’extrem va caure a l’àrea després d’una jugada de les que fa aixecar l’espectador des d’una mica més enllà de tres quarts.

I de la manera més fàcil que té el Llagostera de comparèixer a l’àrea contrària, d’estratègia, va arribar la oportunitat més clara del conjunt llagosterenc: Sascha va controlar dins l’àrea i només la bona anticipació d’un dels centrals del Villarreal va impedir que el ‘9’ rematés. Quasi tot seguit, el filial groguet va repetir amb èxit la fórmula del primer gol: centrada i de nou rematada de primeres d’Espiau al segon pal. Però demostrant que no necessitava molt per fer mal, de nou el Llagos va veure passar a prop el gol: Sascha va resoldre magníficament una centrada de Nahuel amb un xut col·locat que va passar a mil·límetres de l’escaire.

Alsina va moure la banqueta a la segona part donant entrada a Yeray per David García en el que era un canvi d’home per home i a Kuku per Crespo, pel que el conjunt blau-i-vermell passava a jugar amb dos davanters purs, el punta de Malgrat i Sascha, amb Gil enganxant. El Llagos va intentar guanyar els duels individuals perduts al primer temps i va saltar a la gespa amb determinació, convençut de marcar un gol que li fes veure les coses diferents. Tanmateix, el tercer gol groguet a la sortida d’un córner va frenar la reacció llagosterenca. Només en part, ja que, sense pensar-s’ho dos cops, el Llagostera se’n va anar a buscar l’àrea i una cavalcada de Maynau va ser frenada amb falta dins l’àrea.

Magallán va ser l’encarregat de convertir el penal per incrementar l’esperança d’un Llagos que no va deixar de creure. En l’últim canvi, i arriscant ja del tot a la recerca de l’empat, va sortir Dieste per Gil Muntadas, passant a jugar el conjunt blau-i-vermell amb tres davanters. La llàstima és que aviat va arribar el quart amb un xut ras de Collado. Tot i que el matx ja estava pràcticament decidit, el Llagos no va cessar mai de buscar l’àrea i va tenir alguna situació més per marcar el segon. Toca aprendre del que s’ha fet malament i canalitzar totes aquestes ganes acumulades que tenim de guanyar diumenge que ve a casa contra el Levante B (12:00). Si s’omple el Municipal d’almogàvers estarem molt més a prop de fer-nos aquella foto al final del partit que tant trobem a faltar i tant ens mereixem.