La remena i la rebenta Álvaro García d’allò més bé. No s’havia mostrat encara fora de Cantàbria, ben conegut per haver-se criat al Colindres i al Racing de Santander, haver fet una estirada al Tropezón, haver esclatat al primer equip del Colindres a Regional Preferent -equivalent a Primera Catalana-, i haver-se catapultat al Laredo, on ha militat les dues últimes temporades, una a Tercera i aquesta darrera a Segona B. Va postrar el Llagos la seva mirada en ell i no ha dubtat en correspondre-li Álvaro, que als seus 21 anys s’expressa descarat en diverses posicions: ara extrem dret, ara mitjapunta, ara davanter.
“El Llagostera m’ha ofert una oportunitat increïble que no podia desaprofitar i quan em va trucar l’Edgar i vaig parlar amb l’Oriol no ho vaig dubtar. És un club que no fa molt va estar a Segona A i que aquesta última temporada ha pujat a Primera RFEF. A part, és un club familiar en un poble petit que ha aconseguit grans reptes i això m’agrada molt”, destaca Álvaro, atret per l’humil però única essència del club de la Costa Brava. “Conec un jugador també càntabre com Vichu [futbolista del Llagos la temporada 2009/2010] i me n’ha parlat molt bé del club. Per descomptat, també serà positiu viure aquesta primera experiència fora de Cantàbria”, assenyala el polivalent jugador, d’1,92 m.
Nascut al petit però coquet municipi càntabre de Colindres -de 8.000 habitants, com Llagostera-, valora Álvaro la tranquil·litat de poble i en ella hi vol seguir banyat. “Una de les altres coses positives és que aquí gaudiré de molta tranquil·litat com fins ara, ja que Colindres té 8.000 habitants i, Laredo, 11.000. No m’agrada l’enrenou de les grans urbs”, destaca el càntabre, que vol trobar en aquesta calma la millor inspiració per ser el més precís intèrpret d’un futbol que pot manifestar des de diferents racons. En qualsevol cas, a sobre sempre porta el gol. Tan inoculat el té, que el duu a sobre incorporat. Cinc n’ha marcat en una darrera campanya que ha viscut entre l’extrem i la davantera, set en fa dues i 24 amb el Colindres a Regional Preferent fa tres.
“Puc aportar gol, treball i polivalència. Crec molt en el treball en equip, quan treballes pel company del costat és quan treus un major benefici per a tu mateix. On m’agrada més jugar a la mitjapunta, ja que els defenses estan pendents del davanter i pots sorprendre arribant des de segona línia. Però, per descomptat, estaré encantat de jugar on el míster decideixi posar-me”, explica el jugador de Colindres, amb una versatilitat que li ve també atorgada per la seva poderosa gambada i el seu hàbil joc d’esquenes, elevat el càntabre sobre uns imponents 192 centímetres. “La meva gran virtut és la col·locació i intento aprofitar la meva estatura per rendir en el joc aeri i en el joc d’esquenes, aquí a Cantàbria predomina el futbol directe i la segona jugada. Quan jugo d’extrem m’agrada que em tirin la pilota a l’espai”, apunta.
Sent Álvaro que se sentirà com a casa, encara que admet que coneixerà un clima diferent a la seva freda meteorologia cassolana. “A Cantàbria amb prou feines arribem als 30 graus. De fet, en tenim alguns menys. A Catalunya es passen i està clar que ho notaré”, diu tot somrient, el nou jugador del Llagos, present l’esport en ell les 24 hores com a estudiant també de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Canviarà el clima però no el paissatge per a Álvaro, atès l’estil directe que amb tant d’afany i afecte ha cultivat el Llagos, tan proper al futbol del nord. Vol el càntabre proclamar el magnífic futbolista que és. Amb la seva joventut i la seva gosadia, amb la seva ambició i la seva inquietud, virtuts sempre acollides amb goig a Llagostera.
Fotos d’Álvaro Bolívar (CD Laredo)