La pubàlgia saps quan arriba però no quan se’n va. És com l’enemic silenciós que poc a poc va entrant en tu. T’envia avisos de que està aquí i, per molt cas omís que facis, t’acabarà fent claudicar i t’exigirà que deixis de fer el que més t’agrada com a condicionant perquè et deixi tranquil. El problema és no saps durant quan de temps. Al dolor, s’afegeix aquesta martiritzant incertesa de no saber quan podràs tornar a jugar. Una càrrega psicològica que acaba sent pitjor que la molèstia física. I així és com aquesta lesió acaba torturant el jugador. Eric Jiménez, un lleó que s’alimenta del futbol, ho ha patit en carn viva, ha lluitat perquè aquesta lesió no el devorés física i, sobretot mentalment. El lleó s’ha sentit com en una gàbia durant tres mesos, privat de sortir a caçar, no podent fer més que llepar-se les ferides. Però el lleó del Llagostera, gràcies una ment vigorosa, torna a lluit fort i a l’horitzo només divisa que reptes. El lleó ha trencat la gàbia en la que ha estat tancat tres mesos i torna a rugir. Ja ho va fer contra l’Espanyol B i ho va fer encara més fort contra el Badalona on va ser titular. La lluita contra la pubàlgia s’ha acabat.
“Les molèsties van començar a la pretemporada però com que no anaven a més no li vaig donar importància i vaig continuar jugant fins que un dia vaig patir una punxada en un entrenament. El pubis és una lesió molt complicada, només els que la pateixen saben com de dur és suportar-la, ja que t’impedeix fer moltes coses. No podia xutar, ni passar-la fort i als esprints també em molestava”, relata l’extrem de 22 anys. “Anava treballant i fent els exercicis però veia que el dolor no marxava i estava preoucupat, no veia un data per tornar a jugar, el que pitjor portava era veure els partits de de la graderia. Però no t’has d’enfonsar mai, vaig pensar que el que estan passant Maymí, Pitu i Bigas amb els lligaments creuats és molt pitjor i s’hi estan esforçant molt i vaig pensar també que al final les lesions formen part d’aquesta feina”, confessa Eric Jiménez.
La duresa mental que exhibeix el ‘7’ en cada moment, en cada partit, lluitant cada pilota com si fos l’última i mai donant-se per vençut inclús si no li està sortint un bon matx, va haver de traslladar-la de la gespa a l’infermeria. “El més important en una lesió així és la mentalitat, ser dur de cap. M’anava a dormir amb dolor i m’aixecava amb dolor però vaig seguir treballant amb molta motivació i restant importància a si em feia més o menys mal. Aquesta setmana és la primera que ja no he tingut cap molèstia i estic molt feliç. A part puc estar content de que només hagin estat tres mesos perquè hi ha jugadors que la pateixen més temps i inclús s’han d’operar”, assegura el futbolista del Llagos, que en aquesta lluita contra la pubàlgia no s’ha sentit sol. En el camí cap a la recuperació s’ha sentit acompanyat en tot moment, sempre ha tingut una mà que agafar per tornar-se a aixecar si queia.
“Tots els meus companys m’han ajudat molt, tant jugadors com membres del cos tècnic, sobretot el Jordi (Mir) i l’Edu (Bardera). Ja els hi dit moltes vegades però els hi haig de donar mil gràcies per haver treballat molt amb mi aquests mesos”, destaca Eric. La pubàlgia està derrotada però aquesta lesió ja deixa una petjada permanent a la que has de fer cas si no vols que et torni a trepitjar, si no vols que et torni a fer esclau. “He treballat aquest temps molt el gluti i la zona abdominal i ja ho hauré de fer tota la vida per no recaure”, subratlla l’extrem de l’Hospitalet. Tot i així, acceptes el que sigui per tornar a jugar, per gaudir del futbol com ja ha fet Eric contra Espanyol B i Badalona en els dos últims partits de la primera volta.
“Poder jugar de nou és el millor regal de Reis que podria haver tingut. Contra el Badalona el míster ja em va donar la oportunitat de ser titular i em vaig sentir molt bé i amb molta confiança, encara que amb l’espina d’haver tingut més calma per definir en l’ocasió que vaig tenir. Però el que passa en un partit es queda en un partit i no li haig de donar més voltes. A la segona part ja estava cansat però he estat quasi tres mesos sense competir i al final tot és nota”, relata Eric Jiménez, molt satisfet amb la impressionant primera volta que ha coallat l’equip llagosterenc, amb 28 punts que el deixen, de moment, a 10 punts del descens. “Ha estat una molt bona primera volta, tenim molt clar com jugar i el fet de tenir una base important de jugadors de l’any passat més la bona adaptació dels fitxatges s’ha notat. L’objectiu base és la permanència però, si arribem a la xifra de punts necessària abans, podem somiar amb el play-off”, ressalta Eric Jiménez.
El lleó del conjunt de la Costa Brava també assenyala com a clau d’aquesta gran primera volta el paper d’aquells que sempre hi són: “L’afició que tenim és increïble. En cada partit, juguem on juguem, sempre venen com a mínim unes 15-20 persones i ells són els més importants”, destaca Eric, un lleó que torna a ensenyar les dents cada cop que algú rep la seva pressió, que torna a mossegar i fer sang cada vegada que encara, que, en definitiva, torna a rugir d’alegria, de bogeria per competir, de motivació per saciar la seva fam d’èxit. Un lleó que s’ha fet més dur després de sobreviure a una amenaça com la d’una pubàlgia i que llueix encara més fort que fa uns mesos. I és que els adversaris del Llagos ja tornen a tenir un motiu més per tremolar.