De caràcter, aquest equip en va sobrat. De futbol, també. Així que no hi ha raó per entendre per què el filialasso està tan a baix a la classificació. Potser el futbol està sent aquesta temporada una mica injust amb el Llagos B, però el Llagostera és d’aquells en què això de lamentar-se de la mala sort no hi té cabuda. Així que l’única manera de guanyar és insistir. I, si no tornes a guanyar, tornar a insistir. Ho va deixar ben clar l’equip que entrena Vicenç Fernández contra el Mollet. Després de rebre un gol psicològic com és una diana al principi de la segona part -i ocupant l’últim lloc a la taula-, no era difícil enfonsar-se, però el filialasso, treient el caràcter rebel propi dels joves, no va voler acceptar de cap manera aquella situació i va remuntar en cinc minuts. Un tir a l’escaire d’Eric Torres com si ho portés fent tota la vida i un xut ajustat al pal de David López en una jugada vertical. Així de simple i contundent va ser la resposta de l’equip llagosterenc.
Primera victòria a casa i tres jornades seguides ja sense conèixer la derrota després d’acabar el 2019 amb empats contra Rubí i Sabadell Nord. Alguna cosa comença a canviar -o millor dit la l’encert de cara a porteria comença a arribar-, en un equip que per fi recull resultats després de cultivar molt d’esforç. Contra el Mollet es va veure un conjunt amb una idea de futbol molt definida i cada vegada més assimilada que va saber interpretar tots els moments del partit i que va tirar de caràcter quan va tocar. L’únic que se’ha de lamentar és la lesió d’Alex Cobos, que va haver d’abandonar el matx per lesió a l’espatlla al final de la primera part. Li desitgem una ràpida recuperació i, coneixent el tipus de futbolista disciplinat que és, tornarem a gaudir de les seves passades i conduccions en poc temps.
Vicenç Fernández va treure un onze amb Torra a la porteria, Davesa i Llubera com a parella de centrals amb José Alberto de lateral dret i Ibrahima de lateral esquerre; un mig del camp amb Juvanteny de pivot i Cobos i Monchi d’interiors i un trident ofensiu amb Ayoub en punta i David López i Llorenç Busquets per bandes. La gran novetat, el debut com a titular d’Ayoub Borbata en el que era el seu primer partit amb el Llagos B. Gran rendiment el que va oferir el ‘9’, que respon al perfil de davanter pur amb joc d’esquenes i capacitat de pentinar que li atorgarà interessants alternatives de joc a l’equip i que, de fet, ja li va aportar.
Filialasso i Mollet van lliura un enfrontament d’idees idèntiques, dos equips que gosen tenir la possessió i sortir jugant des del darrere, un estil tan lícit com qualsevol altre. Així que es va viure una autèntica batalla per apoderar-se de la pilota, sent la pressió en camp contrari de tots dos la tònica dominant quan algun dels dos no tenia la bola. Els vallesans tractaven de fer-la circular ràpid per escapar de la pressió avançada del filialasso, que sobretot els primers minuts va provocar alguna pèrdua compromesa dels visitants. Ayoub va tenir la primera però no va aconseguir sorprendre Eric. Però amb pilota també estava fi un Llagos que tractava de combinar amb rapidesa, amb no més de dos tocs. En una jugada elaborada, Llorenç va xutar però de nou va contestar bé el porter visitant. Els de Jordi López, amb el seu rombe a la medul·lar, deixaven pocs espais interiors, així que l’esquadra llagosterenca ho intentava més per fora, intentant-ho inclús amb les projeccions de José Alberto.
Amb el pas dels minuts, el Mollet va anar fent més seva la pilota però sense apropiar-se d’ella del tot. El conjunt del Vallès Oriental mirava de tenir paciència i imprimir velocitat a la circulació de l’esfèrica, tractant de trobar espais interiors que només va trobar en alguna ocasió, ja que els de Vicenç Fernández estaven tancant bé dins. Els del Vallès Oriental, van disposar de tres oportunitats clares en aquest primer temps, sobretot una rematada molt clara a porteria buida. Malgrat tenir menys pilota, el filialasso, exhibint la seva versatilitat, va demostrar que també pot fer molt de mal en transició ofensiva, context en què jugadors com Cobos i Monchi, amb les seves conduccions i visió de joc, són letals. Llorenç va estar a punt de quedar-se en un contra un davant Eric a passada de Cobos i Monchi va deixar en una altra situació de mà a mà Ayoub, que va rematar alt després de trencar molt bé a l’espai.
Tots dos havien produït però sense culminar el procés en gol i va succeir que les dianes que tan s’havien fet pregar per part d’un i altre van arribar de cop a la segona part. Si el primer temps va acabar amb males notícies per la lesió de Cobos pel filialasso, el segon temps també en va començar amb una de dolenta amb el penal convertit per Brian que va fer pujar el 0-1. Però, sense donar temps als laments, sense permetre que el dubte ni l’ansietat per marcar s’apoderés dels jugadors, el filialasso va obrar la remuntada de manera fulgurant, determinant, contundent: en cinc minuts. Primer Eric Torres va deixar bocabadat al Municipal amb un xut des de tres quarts que va entrar per l’escaire i, cinc minuts més tard, David López definia el segon en un mà a mà escorat amb la virtut que el defineix: potència. Control, carrera a l’espai i tir ajustat al pal. La jugada va néixer d’una recuperació i una transició fugaç. En lloc de sortir a pressionar a dalt a la primera part, en què el Mollet havia aconseguit filtrar alguna que altra pilota molt perillosa, l’equip de Vicenç Fernçandez va decidir replegar-se quan no tenia la bola i la decisió li va donar resultat.
El marcador i les característiques del rival invitaven a que en la darrera mitja hora l’equip vallesà prengués la pilota i fes recular un filialasso que no va permetre aquest context fins els últims minuts. L’equip de Vicenç Fernández va intentar conservar la pilota i, a part, la seva vertiginosa sortida en transició invitava el Mollet a no prendre massa riscos si no volia acabar de perdre el partit. De fet, va estar més a prop el tercer del Llagos que el segon del Mollet, ja que el conjunt blau-i-vermell va disposar de tres clares situacions de contraatac que no va saber culminar. Malgrat la necessitat, el conjunt molletà no va assetjar a ocasions el filialasso, que només va estar al límit en un xut molt clar que va tapar Davesa i una portentosa aturada de Torra, que va exhibir reflexos en un cop de cap a mig metre de la porteria a la sortida d’un córner.
Fent gala d’una fantàstica capacitat d’adaptació, el filialasso va saber replegar línies els últims minuts davant de l’empenta del Mollet, així com fer-se fort en el joc aeri i a l’hora de recollir les segones jugades. Amb aquesta primera victòria a casa, aquestes tres jornades consecutives sense perdre i un equip que cada vegada juga i competeix millor, aquesta colla de cracks no poden fer ara més que mirar cap a dalt. El filialasso tancarà la primera volta diumenge que ve al camp d’un adversari directe per la permanència en aquests moments, L’Escala. El Llagos, per extrema que sigui la situació, sempre s’agafa a qualsevol cosa per sortir cap endavant. I ara, a més d’aquesta mentalitat, atresora ja una ratxa de resultats molt positiva. La salvació està una mica més a prop.