No va correspondre gens el futbol les bones maneres del Llagostera a la Terra Ferma, on va sembrar un futbol clar i inspirat però sense poder recollir el fruit més sucós. Sense atendre els mèrits de l’equip llagosterenc l’esport rei va ser més magnànim amb un Lleida que es va acabar adjudicant el triomf gràcies a la seva major efectivitat, plasmada amb el penal convertit per Raúl al minut 74. De justícia poètica hagués estat que la falta de Pitu del temps afegit hagués anat cap a dins. Però Pau Torres, àngel de la guarda del Lleida, va aparèixer per protegir els tres punts de l’equip de Molo. Primer cop que el Llagostera marxa amb el cap cot d’un partit aquesta temporada després de 10 enfrontaments oficials. Però només podem que encarar el partit de diumenge a Cornellà (18:00) amb el cap ben alt després de com vam competir a Lleida.
En l’immensitat del Camp d’Esports, pres pel buit de la pèrdua de Maradona i l’absència de públic, el conjunt llagosterenc va reduir les virtuts de l’esquadra del Segrià, obligat a baixar la velocitat del seu joc per la perfecta feina de contenció dels d’Alsina. A la vegada que tancaven espais amb disciplina, els blau-i-vermells, ahir de rosa, es desplegaven amb habilitat i rapidesa. Llisca cada vegada més el Llagos combinant, entregat a la qualitat de futbolistes com Gil i llançat per la velocitat d’altres com Pau. Tot i que més inspirat amb el pas dels minuts, li va mancar al Llagostera més agressivitat als metres finals, més determinació amb què coronar jugades molt ben construïdes.
Infinit gràcies en gran part a la profunditat de la plantilla, el Llagos, una vegada més, no es va deixar influir per l’exigència del calendari i va competir tots i cadascun dels minuts. En aquest nou envit el conjunt de la Costa Brava es va presentar amb Marcos en porteria; Julen i Diego com a parella de centrals, Aleix de lateral esquerre, Pere de lateral dret; Cortés i David García com a dupla de pivots, Pau per esquerra, Guiu per dreta i Dieste a dalt amb Gil enganxant. El primer acte va donar lloc a un combat del tot igualat, un assalt nul amb dos equips proclamant més el respecte a l’altre que l’atreviment encara que amb un Llagos que va comparèixer amb una mica més de freqüència que el Lleida a l’àrea. Volien fer seva l’esfèrica els de Molo, confusos tot i així un cop aconseguien superar la pressió dels dos puntes del Llagostera amb la seva sortida a tres.
Conseqüència del brillant treball defensiu dels d’Alsina, solidaris i amb les línies molt juntes, els centrals blaus, els únics als que el Llagos permetia sortir jugant, no es veien amb cor de sortir conduint per dividir o de filtrar pilotes interiors i no tenien altra que obrir a bandes, on l’equip llagosterenc mai es va veure en inferioritat. Més claredat va tenir amb la pilota un Llagostera que va poder filtrar entre línies però sense trobar l’última passada. Caut amb la possessió, la bona gestió de la pilota es va convertir en una eina per contenir les tan temudes transicions del Lleida. Dieste, en acció d’estratègia, Gil, en un tir ras des de la frontal i Julen, amb una falta directa que va exigir una bona intervenció de Pau Torres, van signar les millors oportunitats pel Llagos i, Abel va disposar de la millor arribada dels blaus.
La gosadia pròpia del Llagostera va anar deixant-se veure mica en mica a una segona part similar a la primera, amb dos equips manifestant voluntat de combinar per arribar a l’àrea. Més determinat, el conjunt d’Oriol Alsina va irrompre sovint pels voltants de la porteria de Pau Torres amb arribades per banda, potenciades per les incorporacions dels laterals. Les pinzellades de Gil Muntadas entre línies inspiraven algunes d’aquestes aproximacions del Llagos, que va veure de prop la diana amb un xut des de la frontal de Guiu, que també va disposar d’un tir escorat rebutjat per Torres, i una passada a l’espai de Gil que quasi controla Sascha, relleu de Dieste. També va entrar Aimar per Pere, Pitu per David García i Dubasin per Pau.
Exhibint tota la picardia que li va mancar al Llagostera, el Lleida, que l’havia tingut en un córner en la més clara del partit pels de Molo, es va veure davant del gol i no el va deixar escapar amb el penal que va convertir Raúl al minut 74. La diana va esperonar encara més el Llagos, tirant de l’obstinació que tantes vegades ha acreditat fins el final a pesar de quedar-se amb un menys al minut 86 en veure Cortés la doble groga. Pitu va quedar a punt de regalar al Llagostera pel seu 37è aniversari la diana de l’empat però Pau Torres de nou, providencial pel Lleida, ho va esguerrar en totes dues ocasions, primer en un rebuig i després en una falta directa que posava rumb a l’escaire. Ens queda l’amarga sensació de marxar de buit malgrat haver-ho fet tot però diumenge podem deixar aquesta derrota en l’oblit a Cornellà (18:00). L’exigència serà màxima però tots sabem de la capacitat d’aquest equip, estimulat des de la distància pels almogàvers.