Callat a fora, sonor al camp, alça la veu amb la pilota als peus per dir al Llagostera quin ritme obeir. Ressonen els tambors quan mossega, persegueix i roba i penetra a l’ambient el violí quan li toca distribuir. Marca la pauta en qualsevol que sigui la música que interpreti el Llagos, des de l’estrepitós percutir del rock and roll del joc directe fins l’embaladidora i fina simfonia del tocar i tocar. Precís com un metrònom, Pau Juvanteny ordena el ritme i la velocitat de l’enganxosa música de l’orquestra llagosterenca. Criat en la seva última etapa de formació repetint i repetint l’estrofa de la cançó del treball i la lluita constant de l’himne del Llagostera -va arribar al club al segon any de juvenil-, la cara de vailet del pivot de Torelló es manté impertèrrita, com si encara no hagués sortit del conservatori, ja s’ha desprès del nen acabat d’arribar al primer equip. És encara imberbe però ja no se sent com a tal. “Sóc dels més petits de la plantilla però ja no em sento com aquella perla jove que acaba d’arribar al primer equip. Em sento important, com un més”, assenyala Pau amb to convençut i personalitat, la mateixa que acredita al camp en cada acció, cada moment, cada instant.
Viu el pivot de Torelló el seu renaixement, el seu segon albor amb els seus curts 20 anys. El primer va ser aquell meravellós i, per molt que fos el món diferent, no tan llunyà 25 d’agost del 2019, quan a tots va impressionar aquell debutant a Segona B al Nou Estadi de Tarragona. Enrabiat, el Llagos, encomanat a aquell desconegut per a la categoria però agosarat nen, va tirar la porta en el seu retorn a la divisió de bronze superant el Nàstic per 1-3. Voluntat del tan capriciós futbol, el segon albor que va il·luminar Juvi es va albirar contra el mateix contendent, en aquest a Llagostera, fa dues setmanes, jugant 70 minuts saltant des de la banqueta. I ja a l’últim partit contra l’Olot, titular, esplendorós, va enlluernar. Sepultat queda un any d’ofuscació que li va dir res de futbol, forjat per una luxació d’espatlla resolta al quiròfan. “La veritat és que és curiós que el meu primer gran partit després de la lesió fos contra el mateix adversari contra qui vaig debutar a Segona B, el Nàstic. I a Olot ja vaig donar una altre pas amb la titularitat, encara que l’únic que vull és jugar, sigui d’inici o des de la banqueta. Em torno a sentir futbolista, he passat un any complicat, fins que he tingut minuts en aquest inici de 2021 no jugava des del 8 de març de l’any passat”, reconeix Juvanteny.
Ha hagut de sobreviure amb voluntat Juvi a l’exasperant frustració de la recaiguda. Quan semblava que s’anava a desconfinar el seu futbol es va haver de tornar a posar en quarantena. “A la pretemporada tenia bones sensacions però veia que l’espatlla se’m continuava sortint i no em va quedar una altra que operar-me. Va ser dur perquè això em va suposar estar aturat quatre mesos més en un moment en el qual em trobava bé. Però el míster sempre em va destacar la seva confiança i que comptava amb mi i això va ser vital”, explica el ’14’, que cotninua sotmès a una meticulosa preparació per blindar aquesta espatlla que no ha cessat. “Ja estic recuperat i tinc l’espatlla molt forta però continuo fent treball de prevenció, abans dels partits i dels entrenaments faig uns exercicis específics”, assenyala el migcampista, a qui no li importa pagar aquest preu després de tota la costosa factura assumida per ‘recomprar’ l’impagable plaer de tornar a jugar a futbol.
Sempre tranquil, impassible a la gespa, el pivot expressa permanentment el mateix rostre inalterable, encalmat quan és espectador directe del joc, engrescat però al mateix temps estoic quan entra en acció. Però Pau és millor Pau. “Recordo que el dia del debut contra el Nàstic estava molt nerviós i, en canvi, al partit de fa dues setmanes em vaig sentir molt relaxat. He après a jugar més tranquil, sense perdre la intensitat en el joc, i això m’ha fet millorar mentalment”, confessa Juvanteny, més ple d’experiència però també de múscul. A ull nu continua sent ‘Juvi’ aquell lleuger futbolista que llisca, que flota sobre el verd. Però la bàscula afirma que és un cos més esculpit. “En dos anys he pujat de 68 a 75 quilos, gràcies al pla nutricional que segueixo i el treball que faig al gimnàs he guanyat massa muscular i ara em sento més fort al xoc i costa més que em tirin”, explica el ’14’, l’humil aprenent de la professió de pivot posicional de David García, el seu germà gran a l’equip, injector de consells que Juvi no dubta en vessar al camp.
“Des del primer partit m’ha acollit molt bé i m’ha donat consells. Recordo que al meu primer partit em van treure targeta groga i em va tranquil·litzar i em va dir que no fes més faltes per evitar que m’expulsessin. És un jugador i una gran persona”, destaca Juvanteny, que, des que es va lesionar, gaudirà diumenge per primer cop de la calor dels almogàvers en el darrer partit de la primera fase contra el Prat (12:00): “És super important tornar a jugar amb afició, es nota quan els almogàvers estan al camp i ens donen força per guanyar. Contra el Prat ens espera un partit molt intens amb molt joc aeri però tenim molt el que hem de fer. Ara que ja ens hem salvat somiem amb la Segona B Pro”, subratlla amb el seu habitual encalmat to Juvi, el metrònom que amb tanta elegància governa el ritme del Llagos. Quan la pilota travessa la seva mirada angelical, sona música celestial.